De la poca feina…

Hola, què tal? Com si d’un alcohòlic es tractés, us diré: “Sóc en Josep!” i efectivament, sóc jo, i, ja he sortit de Planta de Psiquiatria. Els dies passen molt… bé s’aprofiten els recursos allà: menges tot el que et donen, pintes i dibuixes amb colors i llapissos que han anat quedant allà d’altres usuaris que per Hache o per Be no se’ls han volgut endur, el diari s’està a la sala tot el dia i tothom te temps de llegir-lo… i a aquí anava. Ha resultat insultant! d’ofensa… vergonyós… de traca i mocador.

El ¿diari? Regió 7 s’ha afanyat a inculpar determinats col·lectius de joves afiliats a associacions juvenils amb pretensions rehabilitadores (que cadascú té la seva problemàtica: uns el carajillo, com el senyor Marcet i companyia i d’altres l’alcohol, la violència, les drogues i terminologies molt més generals i d’àmbit que podríem estudiar coma discriminatori… si més no: potencialment).

En aquest sentit, fa tanta calor, es veu, que jo estava amb l’aire condicionat des de abans de la fi del Ramadán allà a Planta ben fresquet, fa tanta calor que la gent ja diu i diu coses i es pronuncïa “oficialment” i tant oficialment com una, i avui en dia que ja tothom vigila abans de imprimir… fins i tot ha resultat que el ¿diari? esmentat ha imprès rotatius amb informacions de , suposo, “telefonades” al telèfon que podem trobar a la guia de telèfons (quan n’hi havia de guia) o que ens poden donar per un número de informació pagant la trucada.

Així, jo dic: “Algun mosso amb pretensions de notorietat” i de com el mateix ¿diari? ens te acostumats a gomitivament dir les coses per veure què passa… que aquí entre que a pagès, entre que a la Catalunya Central, entre que només quedem “pringats” sense suquet a Palamós i oportunistes de fer-se l’Agost a còpia de “vendre” (més o els suficients) ¿diaris? juguen amb l’estat d’opinió i la integritat personal no de joves, de ciutadans nouvinguts a la ¿ciutat? que evitant-se problemes, de fer-la petar per fer-a petar… o passen d’hora per el Passeig, que està en obres amb contenedors molt pràctics i preparats per a la vida moderna al mig del pas i que diuen molt de les tendencies avanguardistes i de “”desinformació” de tarannars pseudo industrials (i dic pseudo, perquè els que mai hem treballat i no ens hem dedicat a fer-nos valdre per la nostra pròpia entre que maldat entre que gomitiva formació política (i d’indubtable integritat) i de conducta social); i ens hem vist, precisament, per aquesta mena de política cada cop i volta més inexplicable de pobres catalans que ja fa tants (anys concrets i o generacions que són a Catalunya i per exemple ja s’arriba a temps tant immemorials on, precisament a l’estiu, i perdoneu la ironia, s’ha arribat a punts de dubte de les coses tal com són: Els Pons van per sobre els Rius per més que per exemple, i fins on arribem, el riu l’hagi fet, i desgastat, el Senyor-Temps) que al capdavall és del que es tracta! d’emmarronar a gent en propòsits basats entre que en la mentida, la inconsistència i la maldat de mires i pretensions fustrants per impròpies (i mai més ben dit això de la Propietat) per des de la pretesament humil posició… pel que veig de fa més de 40 anys -que ho volíem deixar enrere-… i de quaranta anys més -que van anar fent aquesta mena de gent amb un altre tipus d’empenta- amb els deprimits o els que s’hi que per visceralitat o injustícia van peerdre alguna cosa llavors-, i a còpia de coses que ara direm són característiques de (Oh!) Europa, com la pàtria, passa que és demostrativa de per exemple parlant del PIB de l’Estat espanyol i de recusos socials i humans s’ens doni a entendre que només, i per a més INRI, poguem valdre’ns de esferes de capacitat que suposin un risc físic, com una pallissa al passeig Pedro III que ara es veu que ni s’ha produït ni feia falta que giressim cúa (siés que començavem a valorar les nostres persones, i parlo per aquests joves i els que volem assolir uns determinats nivells de (¿també?) Personalitat ens valoravem a nosaltres mateixos d’alguna manera. Si més no aquesta valoració havia de ser de per exemple no ja valentia de donar la vida “Per Catalunya!” (Dónde quiera que esté) de guardar-nos prou ja de, ara que algú es preocupa per nosaltres defugir els problemes que poden, si més no, i perdoneu, atemptar contra la nostra integritat (física, és clar). D’aquí a defensar la por hi va tant poc com en aquests aspectes de “over” o “ultra” (hahaha) nacionalisme en l’esquerra o en la dreta de l’espectre “zenital” polític. Amén.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s